Presentació del llibre «L’anarquisme a Tarragona. Formós Plaja i Carme Paredes»

El proper dijous 3 de
juliol a les 20 h, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona (plaça de la
Font, 1 · Tarragona)
es realitzarà la presentació del
llibre

L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós
Plaja i Carme Paredes

d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez

La presentació de l’acte anirà a càrrec de la Dra. Teresa Abelló Güell, professora d’història contemporània de la
Universitat de Barcelona
.

[Durant la presentació els socis del
Cercle podran recollir el llibre.]

El llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme a
Tarragona, no només mitjançant l’organització sindical de la CNT, sinó
també des de l’àmbit cultural amb la creació de grups de teatre,
corals, recitals de poesia, biblioteques, l’estudi de l’esperanto, les
escoles racionalistes, la lluita contra l’alcohol, el joc i la
prostitució, etc…

En aquest marc, la parella formada per Formós Plaja i
Carme Paredes desenvoluparà una gran activitat entre 1918 i 1923
editant diferents periòdics com Acracia, Fructidor i Los Galeotes, així
com els fulletons que els acompanyaven, publicacions que des de
Tarragona es distribuïen arreu de Catalunya i a la resta de l’Estat. Tot plegat amb una funció educadora: el
sindicalisme no només havia de servir per a aconseguir millores
econòmiques sinó també per a desvetllar les ments i les consciències
dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars.

En el número 14 de la Rambla de Castelar, l’actual
Baixada del Toro, Formós Plaja i Carme Paredes crearan la impremta
Gutenberg i rebran l’encàrrec per part de la Federació Anarquista de
Barcelona d’editar mig milió d’opuscles, clàssics de l’anarquisme
internacional, repartits entre títols com Contestación a una creyente,
de Sebastien Faure; Entre Campesinos i En tiempo de elecciones, d’E.
Malatesta; La política de la Internacional, de M. Bakunin; Un año de
dictadura proletaria en Rusia,
de H. Roland Holst; La peste religiosa,
de J. Most; El derecho a la salud, i El sindicalismo, d’A. Lorenzo o
Teoría del préstamo usurario, de Blanqui, entre d’altres. La
distribució arribava a tot l’àmbit geogràfic de llengua castellana.

Des de Tarragona, entre el carrer Sant Domènec i el
carrer Rebolledo, Formós Plaja i Carme Paredes, a més de veure créixer
als seus fills Acràcia, Germinal i Camèlia, continuaran treballant per
a la divulgació internacional de l’ideari anarquista, fins a l’any
1924, quan la repressió d’inicis de la Dictadura de Primo de Rivera els
farà marxar cap a Barcelona. [Text extret de la web de la CGT.]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.