No sóc l’autor de l’article, però entenc què hi vol dir, i hi estic d’acord. Potser a la UdG, en el marc del màster que comentes, és així, però tinc la sensació (i gairebé la certesa) que en la majoria de classes de les universitats catalanes la major part del professorat opta per utilitzar el castellà com a llengua vehicular.
I les directives de les universitats no aposten clarament pel català. I són les directives les que han d’impulsar les polítiques generals de la universitat, totes aquelles accions que es puguen fer a nivell d’un sol màster són molt bones i necessàries, però no arreglarem res si la major part d’ensenyaments s’ofereixen en castellà.
Bé, és el meu punt de vista…

Potser a Girona les coses no es veuen tan negres. A l’IQC de la UdG ens hem declarat bilingües català-anglès. El màster que comença l’any vinent, organitzat pel Dept. Química, és en anglès al 75% – excepte les assignatures compartides amb l’actual llicenciatura.

Avui mateix discutia aquest assumpte amb una persona de l’administració. Potser el problema és que veiem el castellà com una llegua d’imposició, en lloc d’una llengua d’oportunitat, igual que l’anglès. Però aquest problema no l’hem pas creat nosaltres. Res m’agradaria més que percerbre el castellà com l’anglés o el francés: com una opció personal per aprofitar oportunitats. Ens ho posen difícil!