les notícies del cercle

• IV Centenari de l’Expulsió dels Moriscos
• Rentat de cara del web del Cercle
• Nova edició de la Jornada Recercat
• Presentació del llibre «De súbdites a ciutadanes….
• XIV. La fundació de Tarragona en la historiografia

Accedeix als continguts de la revista Kesse

Tweet

De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982

de Montserrat Duch Plana i Meritxell Ferré Baldrich

La presentació de l’acte anirà a càrrec de la Sra. Maria Jesús Bono i Lahoz, directora general de la Memòria Democràtica del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i de la Sra. Marta Selva i Masoliver, presidenta de l’Institut Català de les Dones.

[Durant la presentació els socis del Cercle podran recollir el llibre.]  

 

Tweet

El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver arriba al número 15 de la seva col·lecció, amb l’edició del llibre L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes,
un volum que serveix per difondre una part de la història de la ciutat
encara poc divulgada. El llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme
a Tarragona, no només el relacionat amb l’acció sindical de la CNT,
sinó des de l’àmbit cultural, amb la creació de grups de teatre,
corals, biblioteques… i a través de l’acció de personatges anònims
que s’ocupen de tirar endavant totes aquestes iniciatives fins al punt
que acaben formant un teixit social impregnat de l’ideal llibertari. La
parella d’impressors anarquistes exemplifiquen aquest treball anònim.

A LA BAIXADA DEL TORO

Formós Plaja havia nascut a Palamós el 1889. El 1911, ja a Tarragona,
coneix Carme Paredes, qui també assumeix l’ideal llibertari. Formós
Plaja milita a la CNT entre els anys 1916 i 1923. A la ciutat neixen
les seves dues filles, Acràcia i Camèlia, i el seu fill, Germinal. I a
Tarragona la parella desenvolupa una gran activitat anarquista: entre
els anys 1918 i 1923 editen diferents periòdics com Acracia, Fructidor i Los Galeotes, a més dels fullets que els acompanyaven, unes publicacions que es distribueixen arreu de l’Estat.

Formós Plaja i Carme Paredes van crear la impremta Gutenberg al número
14 de la rambla Castelar, l’actual Baixada del Toro. Allí, i per
encàrrec de la Federació Anarquista de Barcelona, editen mig milió
d’opuscles, clàssics de l’anarquisme internacional, amb títols com Contestación a una creyente,, de Sebastien Faure, Entre Campesinos i En tiempo de elecciones, d’E. Malatesta, o La política de la Internacional,
de M. Bakunin, entre d’altres, que es van distribuir a tot l’àmbit
geogràfic de llengua castellana. El 1924, les persecucions obliguen la
parella a marxar a Barcelona. Allí crearan una altra impremta en què
editen Vértice.

El 1939 comença l’exili, primer a França
i després a Mèxic, on Carme Paredes va morir. Formós Plaja retorna i
mor el 1982 a Palafrugell.

Notícia de Maria J. Ramos. extreta del Punt.

Tweet

L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós
Plaja i Carme Paredes

d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez

La presentació de l’acte anirà a càrrec de la Dra. Teresa Abelló Güell, professora d’història contemporània de la
Universitat de Barcelona.

[Durant la presentació els socis del
Cercle podran recollir el llibre.]

El llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme a
Tarragona, no només mitjançant l’organització sindical de la CNT, sinó
també des de l’àmbit cultural amb la creació de grups de teatre,
corals, recitals de poesia, biblioteques, l’estudi de l’esperanto, les
escoles racionalistes, la lluita contra l’alcohol, el joc i la
prostitució, etc…

En aquest marc, la parella formada per Formós Plaja i
Carme Paredes desenvoluparà una gran activitat entre 1918 i 1923
editant diferents periòdics com Acracia, Fructidor i Los Galeotes, així
com els fulletons que els acompanyaven, publicacions que des de
Tarragona es distribuïen arreu de Catalunya i a la resta de l’Estat. Tot plegat amb una funció educadora: el
sindicalisme no només havia de servir per a aconseguir millores
econòmiques sinó també per a desvetllar les ments i les consciències
dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars.

En el número 14 de la Rambla de Castelar, l’actual
Baixada del Toro, Formós Plaja i Carme Paredes crearan la impremta
Gutenberg i rebran l’encàrrec per part de la Federació Anarquista de
Barcelona d’editar mig milió d’opuscles, clàssics de l’anarquisme
internacional, repartits entre títols com Contestación a una creyente,
de Sebastien Faure; Entre Campesinos i En tiempo de elecciones, d’E.
Malatesta; La política de la Internacional, de M. Bakunin; Un año de
dictadura proletaria en Rusia, de H. Roland Holst; La peste religiosa,
de J. Most; El derecho a la salud, i El sindicalismo, d’A. Lorenzo o
Teoría del préstamo usurario, de Blanqui, entre d’altres. La
distribució arribava a tot l’àmbit geogràfic de llengua castellana.

Des de Tarragona, entre el carrer Sant Domènec i el
carrer Rebolledo, Formós Plaja i Carme Paredes, a més de veure créixer
als seus fills Acràcia, Germinal i Camèlia, continuaran treballant per
a la divulgació internacional de l’ideari anarquista, fins a l’any
1924, quan la repressió d’inicis de la Dictadura de Primo de Rivera els
farà marxar cap a Barcelona. [Text extret de la web de la CGT.]

Tweet

Aprofitant la celebració d’aquest acte, recuperem per a la xarxa l’entrevista que va realitzar Adrià Chavarria a Montserrat Abelló i que va sortir publicada al número 33 de la revista Kesse.

“Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l’aixecament militar, la Guerra Civil i l’exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile [...] Tot i que vaig néixer a Tarragona, i és una ciutat que m’estimo i considero meva, hi he viscut poquíssim; només quan, de molt jove, hi anàvem amb els pares els estius i, per Nadal, a casa els avis. Gairebé la meitat de la vida l’he passada fora de Catalunya, però puc dir que sóc catalana fins al moll de l’òs i que tota la família sempre hem parlat català!”

Descarregueu-vos l’entrevista en format pdf aquí.

[@more@]

Tweet

Tweet

En aquest enllaç podeu escoltar-la en diferit.

[@more@]

Tweet

L’article de Mònica Batet “La narrativa al Camp de Tarragona o la capacitat de perdura” acaba amb un gràfic en el que s’assenyala les obres de ficció per adults amb ISBN publicades pels autors del Camp. En fa dos grups, els nascuts després del 1966, o sigui els que tenen menys de 40 anys, i els nascuts abans del 1966. En el primer grup, el dels joves, es pot veure que els que més han publicat han estat Àngel Octavi Brunet (10 obres), Rosa Pagès (3) i Mònica Batet (2). Per la seva part, les cinc persones que més han publicat en el grup dels nascuts abans del 1966 són: Margarida Aritzeta (22 obres), Olga Xirinacs (19), Xulio Ricardo Trigo (9), Jordi Tiñena (8) i Xavier Amorós (7).

Per la seva part, Adam Manyé analitza la poesia en el seu article “Bones collites de poesia al Camp de Tarragona”. Destaca en el penúltim paràgraf de l’article una sèrie de poetes de diferents generacions. Diu Manyé:

“Si repasso amb versos a la mà el que s’ha publicat aquesta darrers anys i m’imposo només dir tres noms i tres generacions -i aquí em toca fer un esforç gran perquè n’hi ha molts més, hi insisteixo-, em trobo un grup de llibres publicats pels diguem-ne veterans: Gabriel Guasch, Olga Xirinacs i Magí Sunyer, que són de primer ordre. En un altre relleix, també n’han publicat Marcel Pey, Lluís Figuerola i Xavier Amorós Corbella. Després em permeto una petita frontissa (Xavier Farré i Adam Manyé) cap al darrer prestatge, que ocupen poetes més joves o d’obra breu que pel poc que han posat en circulació i pel que tenen a casa segur que n’haurem de parlar en el futur: Rosa Comes, Lurdes Malgrat i Rubèn Fortuny.”

Finalment, en l’article de Jaume Llambrich, “L’edició en català al Camp de Tarragona”, hi llegeixo:

“En el període analitzat (1996-2006) la tendència del nombre de títols publicats no ha parat de créixer a nivell provincial: s’ha passat de 95 títols al 1996 a 215 al 2006.”

“La mitjana de títols editats per any en el període de 1996-2006 és de 188,2 títols, dels quals 102,8 (més del 54%) es correspon a la mitjana de la suma de títols de tres editorials privades: Edicions El Mèdol, Cossetània Edicions i Arola Editors.”

Post publicat per Jordi Ferré (editor de Cossetània) al seu bloc, De tard en tard, el 18 d’octubre de 2007. 

Tweet

[@more@]

Així, els serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, juntament amb l’Institut Ramón Llull i l’Ajuntament de Tarragona han organitzat per al dia 11 d’octubre l’acte Tarragona literària. Un dinar a la Literaturhaus amb periodistes alemanys en què es pretén mostrar tota la riquesa literària, cultural i patrimonial de les terres del Camp, i evidentment de la ciutat de Tarragona. El director dels serveis territorials de Cultura, Adam Manyé, celebrava que s’hagués aconseguit organitzar aquesta activitat, «ja que el temps a la fira en sí és molt acotat», i en canvi aquest acte complementari els donarà 60 minuts extensos per parlar sobre la cultura i la literatura de Tarragona.

La Literaturhaus, doncs, serà l’escenari on l’alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, presentarà el vídeo promocional de la candidatura de Tarragona a ser la Capital Europea de la Cultura l’any 2016. Alhora, també s’hi exposarà l’últim número de la revista Kesse, editada pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, que en motiu de la fira, ha dedicat l’últim número a la revisió de l’activitat literària de les comarques tarragonines durant els últims deu anys. Amb tot, en el dinar de caire tarragoní, també hi haurà un espai dedicat a la presentació d’un catàleg d’obres publicades per diverses editorials i entitats del Camp de Tarragona, que són Arola editors, Cossetània Edicions, Silva Editorial, Aeditors i Publicacions URV. A tots aquests materials repartits entre els assistents, cal sumar el volum Tarragona escrita. La ciutat vista pels escriptors, un assaig de Joan Cavallé, que dóna una visió molt àmplia de tot el que s’ha escrit sobre Tarragona. El colofó de l’àpat, però, el posaran els dos escriptors del Camp convidats, Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeras, que parlaran de la seva obra i de la presència de Tarragona en la literatura universal al llarg de la història.

Notícia extreta del diari El Punt. 

Tweet

La publicació inclou sis articles que analitzen el sector de les lletres des de diferents òptiques: «No donem només importància als escriptors i la literatura, sinó també a tot allò que els envolta, com el món editorial», segons va dir Jaume Llambrich, autor d'un dels treballs i membres del consell de redacció de la revista.

Rosa Comes, per exemple, se centra en el camp de la gestió cultural i en els avenços que s'han produït en els darrers anys pel que fa al foment de la lectura i a la difusió de la literatura generada des del territori. L'escriptor i director territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Adam Manyé, dedica el seu article a la poesia; mentre que la també escriptora Mònica Batet hi analitza el camp de la narrativa. L'article signat per la directora de la biblioteca pública de Tarragona, Roser Lozano, tracta dels lectors i la lectura des de l'òptica de les biblioteques públiques.

Jaume Llambrich dedica el seu treball al món de l'edició al Camp de Tarragona, centrat, sobretot, en les tres editorials privades que capten el 54% del total de llibres editats al territori: Cossetània, Arola i El Mèdol.

[@more@]

215 TÍTOLS PUBLICATS

Llambrich destaca que en deu anys la quantitat de llibres editats s'ha més que duplicat i ha passat dels 95 títols publicats l'any 1996, als 215, l'any 2006.

I, finalment, la revista es completa amb el text d'Esteve Masalles, que dóna a conèixer les darreres publicacions de treballs de recerca o divulgació del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona.

La revista es va presentar dijous al vespre a la Llibreria de la Generalitat de Tarragona. Per Adam Manyé, un dels encarregats de fer-ne la presentació, en els últims deu anys «hi ha hagut una sèrie de factors que han fet que tinguin més rellevància els escriptors de Tarragona: en deu anys s'han consolidat els estudis de filologia catalana, han nascut més editorials que han fet que hi hagi més autors, o a la inversa, i hi ha més persones amb entusiasme en el camp de les lletres». Tot i amb això, Manyé va voler deixar molt clar que «escriure a Tarragona és com escriure en qualsevol altre lloc».

Per les característiques especials d'aquest número, l'entitat n'ha fet una tirada més àmplia, i s'ha passat dels 400 exemplars que s'editaven habitualment als 1.600.

Carina Filella

*** 

Notícia apareguda al diari El Punt.

Tweet